Corredor de Falles

CRÒNIQUES FALLERES    2014

Dia 17 de Març- Al Cor de la Costera . Xàtiva, camí del 150 Aniversari Iª Part del pla al casc antic.

 font wikipedia the free encyclopedia

Que dir de Xàtiva que no s`haja dit ja, ciutat perenne e immortal, des de la Cova Negra en temps prehistòrics, amb presència dels darrers neandertals a Europa segons el  catedràtic de Paleontologia Juan Luís Arsuaga. O des del seu  castrum ibèric que donaria lloc al castell dalt del Bisquert, guaiten la  trajectòria de Saiti, Saetabis, Medina Xateba, Xàtiva, San Felipe i de nou fins ara Xàtiva. Com una dona de bellesa madura,  maltractada però amb una mala salut de ferro, ha vist passar de tots els colors, socarrada però renascuda de les cendres per les seues innumerables fonts i brolladors. De voluntat  indomable, arribà a ser la segona ciutat del Regne de València, amb una enorme potència comercial com ho testimonia, la seua altra gran festa declarada d'Interés Turístic Nacional, La Fira de Xàtiva establerta per privilegi de Jaume I el 1250. Malgrat la brutal repressió després de la crema del 1707, la ciutat recuperà el pols, així com el seu històric nom. El 1822 Xàtiva era erigida en capital de la seua pròpia província, -la qual comprenia les actuals comarques centrals més la Canal de Navarrès i la Vall d`Aiora-Cofrents-  només durà un any.

                                                             Font Las Provincias

Anys després de l'arribada del ferrocarril, aparegué una nova pràctica festiva a Xàtiva Les Falles de Sant Josep. que com a València sorgiren de forma esporàdica, car la festa més important a banda de la Fira eren els Moros i Cristians. Agustí Ventura, cronista de la ciutat de Xàtiva afirmava el 1996, en un article de la revista Pensat i Fet, que fou casualitat que Xàtiva inventara la festa que s'estengué per la seua governació i ara no la celebre, paradoxes festives. Corria el 1865 i l`impressor Blai Bellver creava el fullet La Pesca de l`Aladroc, de la falla plantada a la Plaça de la Trinitat, l`any següent la censura eclesiàstica va impedir la plantà de la Creu del Matrimoni, amb l`excomunió del llibret i la retirada imminent, es plantà de nou el 1867 una altra falla.  Amb l`excepció d`un breu parèntesi el 1922 amb la falla de la tortuga del Bellveret, no hi ha més noticies de falles xativines fins els anys trenta quan quallarien tant, que arribaren a ser la població més important després de València, arribant a tindre 12 falles i un Comitè Central Fallero. La guerra i la postguerra suposaren una aturada fins l'exercici 1942/43 quan renasqué l'activitat. En l`actualitat 18 son les comissions que formen l'actual Junta Local Fallera de Xàtiva, nombre molt elevat si tenim en compte que la població total no arriba als 30.000 habitants.

                                                Font http://periodistasturismovalencia.es/

Tornem al present, venint de  Castelló de la Ribera, aparquí a l`altra banda del pont del claret, que separa el polígon industrial i la via del tren de la part més moderna de Xàtiva, per passar tranquil·lament a peu a la ciutat. El primer cadafal del trajecte, serà el d`Abu-Masaifa de l'artista local Alfredo Bernat, un policia junt a un objecte que no encerte a saber que es,  humanitzat, rematat per una parella de marcians en un cotxe del futur. Hi havia una certa harmonia en la composició, doncs tots els ninots feien referència a temes de l`espai en L'Odissea Espacial, alguns dels ninots feien referència a temes o personatges locals, com per exemple el ninot que feia referència a Darth Vader Paños, qui siga de Xàtiva sap de qui parlem. Predomina la crítica local fallera -la metacrítica-, un exemple era un robot que fabricava normes per a que tots acataren el que deia Junta Local. No faltaven les referències a l`iva i les falles, en aquest cas de la baixada al 10%. A Xàtiva només es donen tres premis per secció, tampoc hi ha moltes falles per secció, es quedà amb un accèssit, malgrat els  mèrits 

L'infantil de Maribel Beltran, aconsegueix el palet a la secció primera, amb Xe que bo! el   cadafal presentava uns acabats molt aconseguits, que es manifestaven per exemple en 2º premi al millor ninot de la secció primera,  una gran prestatgeria formava el cos central ple de potingues, junt a una cuinera-fada que estava preparant-los, tasses o caramels humanitzats completen algunes escenes, la galeta humana fent una ganyota molt graciosa, a tenor dels comentaris, -pocs, perquè era de nit i no passejava tant gent com de dia.

Però Abu Massaifa si guanya altres premis com a comissió a la cavalcada del ninot en la categoria de carrosses de lloguer o en el parxís. Seguint el mateix carrer en direcció est, cap al centre de la ciutat, em trobe amb Juan Ramon Jiménez que enguany ha fitxat a Xavier Herrero, quan vaig arribar al cadafal l'observe des de darrere, angelets en el remat, damunt un arc que pretén ser una mena d`arc apuntat, en fi, la primera escena de Amb l`església hem topat, es la d`una ofrena a la Mª de Déu dels "Dolors",  doncs son molts els problemes que el món faller suporta en els darrers anys, cada vegada més i la situació no sembla tocar fons. Els grans ulls i els enormes caps dels ninots han conformat un estil que amb permís de l`artista podríem anomenar Herrerià, els fallers com diu un dels cartells omplin la terrassa i no per escoltar el sermó precisament, ... la cerveseta i les papes li guanyen al rector com diuen els cartells que reflecteixen vivències viscudes. 

Ara entenc el remat i contrarremat, la dicotomia fallera i també humana, entre angeletes i dimonis, entre el bé i el mal, un fet en realitat universal i atemporal des de la nit dels temps. Una de les escenes més treballades a nivell de guió es la resurrecció dels sants xativins, on Sant Pere els autoritza a baixar de nou a la terra a fer la seua missió, es nota la ma de Rafa Tortosa, un dels millors escriptors de llibrets de falla del panorama actual. Entre altres sants podem trobar a Santiago (Calatrava) Apòstol, San Javier patró perpetu dels fallers, Paco Roca (el sant de la pedra), Sant Pancraci patró de la feina, perdó .... de l`atur. Santes Anastia i Santa Bassilisa patrones de fitur, que preguen per l'alcalde de Gandia, i els actes impurs, ...etc...Tot i que la falla es molt original amb un modelat nou, la voluntat de posar molt de guió fa que hi haja molt de cartell, en detriment de més ninots, com l`escena d`ofrena d`ous a Santa Clara. Com a ninot candidat a l`indult destaca un Alfons Rus entronitzat com a Papa. El cadafal rep el 1r premi a la segona secció, la millor crítica fallera, la millor escena de monument, així com el primer d'enginy i gràcia i el 3r premi en la decoració del monument. En quant al llibret aconsegueixen el 2º premi de llibret a Xàtiva i el 10é de la Generalitat i un premi molt difícil d'aconseguir com es el premi Mocador d'assaig que atorga la Falla Mocador de Sagunt, al millor assaig en un llibret de falla de la Comunitat Autònoma Valenciana. 

En quant a la infantil del també xativí Manolo Blanco, Coneixes les esglésies de Xàtiva? Ens presenta una proposta didàctica al voltant del patrimoni eclesiàstic de la ciutat convents, calvaris, ermites, etc.....una falla que hauria d`haver rebut algun guardó a la promoció turística, ja que enfocava molt bé eixe turisme cultural que sempre esta demanant la gent crítica amb el turisme de sol i platja. El cadafal en sí de poc pressupost, es queda amb un accèssit a la secció tercera, te altres atractius que es veuen reflectits en el 3r premi d'enginy i gràcia de tota Xàtiva o en la segona millor decoració de falla infantil.

Seguim en direcció est, pel mateix carrer arribem al centre de la ciutat, a la part de l`eixample, front a l`estació una mica costera amunt com correspon a la comarca, trobem Ferroviària de Xavier Herrero, el remat està encarat cap al castell, quan arribe la veig pel costat, la crisi no perdona tampoc a la secció especial, hi ha una minva de volum important. El tio Vicent amb dos cabassos de taronges es la primera escena que veig, estalvis que minven i sucursals que tanquen. Em situe front el cadafal, fit a fit, observe la seua composició piramidal, el seu joc de colors, més tènues a les bases i més forts al remat, amb nombrosos estendards de diversos concursos omplint de color tot el conjunt, fins i tot queda bé i tot. Baix el cos de la grangera, apareixen projectes apartats, com la plaça de bous o la platja de Xàtiva. Llueixen el primer premi de totes les categories de la ciutat de Xàtiva, junt al primer de l'especial, l'atorgat per la Junta Central Fallera o el palet de la millor carrossa pròpia de la Cavalcada del Ninot. El tema de l`energia es creixent els últims anys, unes bombetes de llum junt una sènia a l'horta ens ho mostren. I més guardons, com el 3r premi a la millor comparsa de la Cavalcada o el millor cotxe del Rally.... i el 3r premi en decoració de la falla,perquè a Xàtiva es l'única població del món mundial on s'atorga aquest banderí. L'espantaocells, quan parla i les amolla li fugen tots els pardals. Metàfores animalístiques com la del porc que com del ciutadà, tot s'aprofita. Més metàfores com la de l'ovella negra, el pollastre miquel o el gall Roger, en fi, polítics o el que es el mateix, animals de corral.

La infantil que signa la Comissió,  te al cos central una gran tetera, i li sorgeixen diferents personatges en tasses, com el monstre de les galetes o Rafa Nadal, una fallera amb l'estàndard de la Ferroviària, una magdalena i un sucre ballant i al remat una cambrera amb el lema Quin té? Un molt bon acabat junt a un guió central ben portat els ha portat al 2º premi de la secció especial, a banda també han aconseguit el 3r premi en decoració de falla infantil. Un dels millors anys en quant a guardons per a la la Falla Ferroviària.

La següent falla en visitar, no te pèrdua, tot recte i es que Xàtiva ha crescut a la falda del Bisquert i l'eixample no pot tindre una altra forma, 250 metres més avall arribe a Molina-Claret, una Caragolada de falla, realitzada per l'artista Alfredo Bernat, no hi ha lloc a dubtes dos grans caragols presideixen la falla, cos central i remat, perquè no hi ha molt de volum, això sí com a tota la ciutat dels Papes, almenys son més originals que en altres llocs. Una de les millors escenes es la caragolada que suposa menjar porcs d`altres terres, quan els ibèrics tenen fama mundial, abelles que representen als fallers i caragols, doncs això, el que alguns tenen a les carteres. O la devaluació de la festa amb l`inici del nou segle –i encara que no ho diga la crítica ho dic jo, amb la gran errada d'entrar en l'euro. S'emporta el tercer premi de la secció segona, i el premi a la millor comparsa i al millor grup escènic de la cavalcada del ninot. Així com el 3r premi a la primera part de la presentació.

 La infantil te com a lema Màgia potagia, del mateix artista i aconsegueix el mateix premi a la mateixa secció, més el segon millor ninot de la seua secció. Un mag al centre, amb aprenents als costats, estels i llunes humanitzades. Apareixen uns ninots fets de neu, que recorden el mític videojoc Tumblepop, molt popular als recreatius dels noranta. Rep també el premi al millor grup escènic i el 3r de comparsa de la cavalcada del ninot, així com a la millor carrossa de confecció pròpia. Es tard vora les 12h de la nit, impossible veure totes les falles de Xàtiva, desgraciadament he de suprimir la meua visita a Verge del Carme i Passeig-Cardenal Serra, molt allunyades del centre, especialment en el cas de la segona però amb uns cadafals molt interessants tant el gran com el menut 

Deixem les lamentacions a posteriori, en eixe moment pase l`arc d`entrada que es va instal·lar fa uns anys, en la Plaça del País Valencià i que rememora les antigues portes de la antiga ciutat emmurallada. Arribe a l`estadi de la Murta un lloc mític per l`esport balonpèdic xativí, seu de grans gestes de l’Olímpic de Xàtiva, ascendit fa pocs anys a la Segona Divisió-B, la categoria de bronze del futbol espanyol. Al seu costat Murta-Maravall de l’artista de Carcaixent Robert Cogollos, Baix la mar, amb una bella composició un remat molt plàstic, però un cos central un poc més fluix. Destaca també en la nit, la seua pintura, uns colors sempre molts difícils els que s`utilitzen per al fons del mar. La cara del remat impecable i els cartells que l`expliquen també, com un que indica la filosofia de la falla: “ el vaixell està conduït, per mangantes i estraperlistes, xoriços, polítics i carteristes i algú que es queda en l`oblit.” Un falla amb ninots un tant desiguals, uns mes clàssics i altres més actuals, però on destaca la qualitat per damunt de la mediocritat, especialment en el seu ninot candidat a l`indult, millor ninot de la secció, no de bades l`any passat Robert s'endugué el ninot indultat. La falla obté el segon premi a la segona secció, una categoria important. 

Pegada a l`estadi, està Anem a la Granja, del mateix artista, les altes tanques que se posen en aquesta ciutat, impedeixen poder contemplar amb facilitat l`obra dels artistes, no obstant, el que s`observa es això un conjunt d'animals de granja, que mostra als xiquets i xiquetes, els diferents productes que poden trobar segons l`animal que tinguen davant. Obté el 3r premi de la Secció Primera, així com el premi al millor ninot de la seua secció.

Vorejant l'estadi de la Murta, a la mateixa latitud i anant sempre cap a l'est, arribe a Selgas-Tovar de l'artista Alfredo Bernat, amb el lema Això està que cremà, ens mostra una falla més que interessant amb un pressupost ajustat, un gran dimoni en flames sorgeix del escut de la ciutat, presidint-ho tot. Sota el cos central, l`escut de la falla fet amb materials reciclats, una especialitat socarrada cent per cent, realitzen autèntiques meravelles. Una escena típicament local es la parada de la fira d'agost, amb els gaiatos locals. Per suposat no podia faltar Felip V el Borbó incendiari, d'infaust record. No obtenen premi però crec que han d`estar orgullosos de la millora respecte l'any passat gran treball que no obstant els deixa amb un accèssit a la Secció Tercera.

La falla infantil es obra de Maribel Beltran, una de les grans triomfadores de les falles de Xàtiva 2014,  amb el lema Shiiist! S`emporta un 3r premi a la secció tercera, una mare que passeja amb el seu fill, lletres, objectes, etc,...humanitzats i sobretot color, molt color viu, m'agradaria haver vist la falla de dia, crec que encara lluiria més que de nit. També s`endú Maribel el 3r premi al millor ninot de la seua secció i la comissió infantil el 2º premi de Carrosses de lloguer.

Quan isc de Selgas, comença el trajecte on s`entén, perquè Xàtiva es capital de la Costera, perquè a partir d`ací tot es una costera, amunt o avall , però costera al cap i a la fi. Puje fins l`albereda, per entrar per entrar pel carrer del Portal de València, una altra de les antigues portes d`entrada a la ciutat, per arribar a una de les places falleres històriques, es tracta de Benlloch-Aleixandre, que enguany a pujat a la secció especial, en el seu 40é aniversari de falles consecutives i el 80 que es plantà la primera falla. L'artista Manolo Blanco xativí i habitual en la comissió, ha creat les inquietuds de Carla, on es relata mitjançant una xiqueta, les inquietuds de molts xativins i xativines, una falla que ha treballat molt el guió i la crítica local, en primer lloc la desafecció de la ciutat que expulsa a gent qualificada, Raimon, Elies Barberà, la ciclista Anna Sanxis, etc,... son alguns exemples de famosos, però hi ha molts anònims. Un tren de joguet, resumeix una altra inquietud dels xativins i xativines, el Tren Xàtiva-Alcoi o viceversa, una infraestructura bàsica per la supervivència de les comarques centrals. El balanci de la vida, es una metàfora, dels daltabaixos psicològiques que aquesta crisi esta provoca en la gent normal i corrent, mentre els polítics viuen en un altre món. Apareixen més xativins il·lustres, com els Borja o el Taquígraf Martí. Capítol a banda es el ninot que se li ha dedicat a Pep Gimeno “Botifarra”, crec que ha passat inadvertit de forma injusta, donant-li més publicitat a altres que se li han fet al Cap i Casal. Em tire un quart d'hora de rellotge mirant-lo, es clavat, gran treball de Manolo Blanco. Curiosament la part de darrere del cadafal la que mira al castell es la que guarda la crítica més acida i socarrada, la desaparició d`antigues competicions festives, com la cursa de cambrers, la decadència del ciclisme, tant important a Xàtiva –ací es va retirar el gran Miguel Indurain-, queixes per l`alta contribució, rodatge, gual dels garatges, son part de l`escena del apaga focs municipal. Més crítica política local, amb El joc de la construcció de Xàtiva a Madagascar o l'scalextric d’ en Tono. Una falla feta i pensada per a Xàtiva, original i crítica, que damunt homenatja als de casa, en els temps d`estretor econòmica i d`idees, es pot demanar més? El 3r premi de la secció especial demostra que enguany Xàtiva ha tingut un gran nivell. S'enduen també el 3r premi de llibret de la ciutat i el 39é de la Generalitat.

La infantil  està realitzada també per Manolo Blanco, però milita en una secció molt més baixa la Secció Tercera, Quina nit, era el seu lema, evidentment, la part grossa del pressupost ha anat al cadafal gran, el menut ha obtingut un accèssit. Ací acaba aquesta primera etapa per les falles més socarrades del món. Pròximament la segona part, on trencarem el tòpic que segones parts mai foren bones, ací seran boníssimes i dolces com l'arnadí.